La cesta está vacía
OCAÑA, LA NOCHE DEL SOL, DE ENCLAVADOS TEATRO

OCAÑA, LA NOCHE DEL SOL, DE ENCLAVADOS TEATRO

Teatro > Teatro

resumen

PREU WEB Entrada general: 10 euros (+ despeses gestió)/ Professionals arts escèniques i estudiants: 8 (+ despeses gestió)/ Menors de 35 anys: 7 euros (+ despeses gestió) PREU TAQUILLA Entrada general: 11 euros/ Professionals arts escèniques i estudiants: 9 euros/ Menors de 35 anys: 8 euros



 

Compartir publicación




Descripción

28 i 29 de gener, a les 19 hores

OCAÑA. LA NOCHE DEL SOL, DE ENCLAVADOS TEATRO

Espectacle en castellà

 

Text, direcció i interpretació: Alberto Giner

Música: Natxo Nuñez

Escenografia, vestuari i atrezzo: Mr Calavera

Il·luminació i So: Alberto Ramos (Visisonor)

Cartell i reproduccions d'obres de Ocaña: Toño Savall

Distribució: La Moza

Residencia: CCC L'Escorxador d'Elx

Producció: Enclavados Teatro

Ocaña (Cantillana 1947 - Sevilla 1983), el personatge, el llibertatari, el teatrer, el "travestí oficial de la Transició", l'ànima de les rambles, el pintor... ens regala una última nit, la nit del sol. Des de la seua habitació de pintor a Barcelona, viatja a través de la seua vida i els seus records, ens regala els seus cantes i entremesos, ens confessa els seus pesares i enamoriscaments, ens diverteix i escandalitza i ens fa reflexionar amb la seua manera única de veure la vida.

Ocaña no volia morir, estimava la vida, i estimava el teatre. Ocaña no pot morir, ni ho farà, les seues obres quedaran, la seua lluita per la llibertat i pels drets del col·lectiu LGBTIQ+, també. Aquesta és la seua nit, la seua última nit, la Nit del Sol, el sol que se la va emportar.
José Pérez Ocaña (Cantillana, Sevilla, 1947-1983), va ser un pintor, escultor, performer, artista en definitiva, i activista LGBTIQ+, un dels primers a defensar en els 70 un sexe sense prejudicis, lliure i combatiu al mateix temps. Com a artista, és una de les figures clau oblidades per la historiografia de l'art espanyol. Les seues performances i accions, coetànies als primers moviments de protesta LGBT, van prefigurar les pràctiques de desobediència sexual i de gènere que coneixem com a ‘activisme queer’. Ell estimava el teatre, es definia com un teatrero. El seu escenari era el carrer, les Rambles, el seu escenari eren també els seus quadres i les seues accions. Aquest homenatge vol ser un xicotet regal a la seua figura, el capritx que ell haguera somiat: el seu últim xou, un repàs a la seua vida, a la seua obra, a les seues idees i anhels.